15 Settembre, 2002
La Masenàada, El giardeen de la sioora Palmira e Teuta cuulpa del Turoon
Tre poesie in dialetto cremonese di Adele Poggi
LA MASENÀADA
La giurnàada l'è bèla,
l'estàat l'è rivàat,
se stà tàant béen fòora...
dò dóne in sh l'àangol
le se coonta i pecaat,
Le pàarla, le pàarla,
j è apèena Undees ùure,
ghé n'è amò del tèemp...I
Ma rìiva mesdé
e per lùur l'è 'n mumèent.
En bèl ventezól
che intàant n'è lavàat
el me pòorta dò vùus
che s'è salutàat
Bongiorno Ruzina
La salùti Nunziàada;
sunti propia cunteenta
de v'iila truvàada
perchè gum fat 'na bela masenàada
EL GIARDEEN DE LA SIOORA PALMIRA
Chi sà se 'l gh'è amò
El giardéen de la Sioora Palmìra
In dùa vulàava la fantasia
a sùura le piàante fiurìide
che le fiiva ombra
a i trii scaléen e a la bligadéera in foont a la lògia
cuntàavi i soo fiùur:
a sinistra i spadòon,
en sarées e 'n pèersech,
là in fòont margarìte
e curnèet bèen in téera,
in méza insalàta, mùghèt, ttilipàan, na piànta de meignàaghe,
a dèestra le dalie e le ròoze e dò còle de viole del penséer tacàade al mùr de la beigadéera ...... Nascòst, en reciàm silenziùus el, ne spetiava,
tra n'uciàada a le màan de la sioòra Palmìra
che svèelte le cusiiva
e'l sòo "sé" che sèemper el rivàava a la féen de la lòonga guciàada;
"Silèenzi" l'éera la cundisiòon;
po', via in méeza ai fiùur che màai, màai le màan le gh'à catàat.
Ma 'I nòoster respiir el sentina de fiùur
In de 'I gìir de vàalzer d'i sentéer pistàat.
Méez'ùura N'ùura...
Fin a quàant, in vèers séera, se 'nava a giugàa
in bùgadéera de sfruùs
"TEUTA CÙULPA DE 'L TUROON
L'àaltra matlna me sùn desedàada
cun l'intensiòon de scancelàa
el màal che turmèenta chi, tàa'me mé,
la ròba dùulsa póol mìia mangiàa.
L'éera na vója che me strenzìiva
àanca ie vèene pusèe picenìne
perchè 'I me co'or el batìiva fòort
e pò tremàavi cun tilt el còorp.
Pòorca l'òoca, sìivi pròpia stufa;
da quàant i m'a dì t, de 'l cinbuantatrli:
"Té, i to dèent te gh'èet peu d'indulsìi..."
'I è stàt quàazi 'n calvàari, na ròba breuta.
Quàant gh'òo tròp seucher che và in d'i binàari
gh'ò na gran séet, me ciàpa l'arsùura
ma se luu 'I càia fóora mizbúra
íncumìinci a tremàa e a fàa l'utavàari.
E 'I fàto 'l è che se gh'òo carestìa
de chél pòoch seucher che'l è necesàari,
mé gh'òo de suguutàa a mangiàa
fìn a quàant lini 'I s'è mìs a pàari.
Ma el pròpia pusìbil che ghe sìa nièent,
me sùn dumandàada l'àaltra matìna,
che 'l sia bòon de fàa funsiunàa
la giàangula bùna de fàa l'insulina?
in de chél ‘mumèent me sun ricurdàada
de chél che dìis a vòolte la gèent
quàant en quaid'eun el dìis de éser malàat,
ma 'I só dutùur el 'I à màai cunfermaat:
"Gh'aràal foorse 'l màal de la petintàana?
(vergót de malàat e la bùca sàana?)."
E se cuzé fiìdèsi àanca mé ?...
Se gh'ès de mancàame 'n qual venerdé ?...
La sarès pròpia na bèla ròba,
pudarèsi guarìi cùn la vuluntà,
ma chél distiuurp che dizi mé
el me làsa pieu, el gh'àa mia la ceera!...
Súbit l'idea la m'à cunquistàat
- Cèerto, l'è tuta na me invensiòon;
adès vòo a mangiàa en tòch de turòon! ‑
E rivàada ìn cuuzìna en tòch n'ò tajàat,
l'ò vardàat bèen, l'ò pirlàat
pò gh'ò decìis: ghe dòo 'n sgagnòon!
Me ve sicùúri che 'l éera pràan bòon...
sgagnàavi, sgagnàavi, ma tuet a 'n tràt...:
Eco, en dèent de chéi bòon 'l è 'ndàt!
- Adès gh'ò mis en pòo de giudisi
perchè 'I me dutùur el dìis: - Ròbe de màt!
-Ma mé ve dizi: - Che sacrifisi! -
CR ,1987
Adele Poggi
 
|