15 Settembre, 2002
'l òòndes de nuèember (di Giovanni Chiappani)
Adès 'l òòndes de nuèember 'l è 'n dé tàan 'me 'n àalter, sucéet nièent! Ma in d'i tèemp indrée le stràade de canpàgna j'éera pièene de càr e de géent.
'l òòndes de nuèember
Adès 'l òòndes de nuèember 'l è 'n dé tàan 'me 'n àalter,
sucéet nièent! Ma in d'i tèemp indrée le stràade de canpàgna
j'éera pièene de càr e de géent.
'L'èera 'l dé de Sàan Martiin e i salariàat, quàan j éera disdetàat,
i gh'ìiva de cargàa tòt in s'ì càr e trasferìise in de n'àaltra casina
magàari luntàan divèersi chilòmetri da chéla in dùa i stìiva prima.
La disdéta i padròon i la mandàava d'estàat;
de le vòolte te cunusìivet gnàan perchè te sèeret stàt disdetàat.
Alùura te cuminciàavet a girulàa, a 'ndàa in céerca
de n'àaltra cà e de 'n àalter pòst de lauràa.
Quàan te séeret curdàat, te tiràavet en suspìir:
per 'n àaltr'àn gh'éera cà e lauràa,
cuzè la famìilia te pudìiet sfamàa;
àanca se 'l pensèer de'l pòst che te lasàavet 'l éera séeri:
te gh'ìivet de piantàa le amicisie,
i parèent e quài vòolte àanca i mòort a'l cimitéeri.
Te gh'ìivet séenper la speràansa de truàa 'n pòst pùsée bèl
per el lauràa e 'l anbièente, dàato che 'l padròon
àanca se te 'l càanbiet, 'l è sèenper chèl.
In de la nòova casina, dùa te gh'ìivet de 'ndàa a stàa,
te ghe menàavet i mòi, j aréle, le scàale, i scalòn,
le bùte e la tìna che le servìiva per schisàa.
El dè de Sàan Martìin tri càr cun li baròosi,
tri pàar de cavài e tri cavaléer j éera a cà tùa de buna matìna.
Per cargàa la ròba, te gh'ìivet de fàa na bèla lauràada:
in sò 'n càar te ghe metìivet la càmera de lét,
in sò 'n àalter la ròba de cuzina,
in sò 'l téerz la batarìa che restàava:
che j éera casuline cun dèenter gài e galine,
bàanche e banchìne,
scàgn de la stàla, benasòol cun dèent la véerze, cavàgn, panéer e cantunàal.
A j anéi d'i càr cu'l fiil de fèr gh'éera tacàat
j atrès de'l fugulèer, ma àanca pùgnàte, paròoi,
sedéi, paròola de ràam cun dèenter el gàt ligàat in de 'n sàch.
In sò i càr truàava pòst àanca la famìilia:
i regàs j éera intruciàat in d'i tabar, le dòne in d'i sialpòon.
Salùtàat i vezèen, i partìiva per nòova destinasiòon.
De sòlit per Sàan Martìin spiuvezinàava e le stràade j èera
pièene de mòolta; l'èera pròopria na tristésa vèder i sanmartìin de na vòolta!
Giovanni Chiappani
 
|